Un dels actes que més m'agrada de la Festa Major de Reus és l'anada a completes. L'arribada del seguici a la prioral seguit de la comitiva és un dels moments més entranyables. Poder veure en un espai reduit com ballen els gegants, com aixequen els pilars, com l'àliga embogeix i tot això alhora per a mi no té preu. A part de la part més folclòrica del tema és un dels moments també on Reus és més poble.
Aquest any em vaig fixar especialment en 3 aspectes. El primer és com n'arriben a ser de lletges les reproduccions dels gegants de Reus. Jo tenia entès que pels actes solemnes (seguici del 28, processó del 29 i còrpus) treurien els gegants originals però pel que es veu el Filella ho va deixar tot lligat i ben lligat abans d'abandonar la poltrona. Parlant amb diversos membres de la colla de portadors dels gegants em van deixar ben clara la seva indignació i resignació a la vegada, per haver de carregat aquestes còpies barates. No em sembla malament la idea de tenir uns "segons" gegants per a les sortides i per altres actes de menys rellevància però per Sant Pere jo vull veure els gegants de veritat. I que no m'enganyin!!! els gegants mai poden ser una peça de museu.
El segon aspecte a destacar d'aquesta anada a completes és la ovació que va rebre la comitiva política, que al meu entendre anava dedicada única i exclusivament a la presència del representant de la nova formació política que habita a l'Ajuntament. Si, l'Ariel Santamaria i la Cori és van endur, per mi, un aplaudiment tant o més emotiu que el el poble dedica quan acaba la darrera tronada. Fa molts anys que segueixo el seguici i creieu-me si us dic que al pas de la comitiva política normalment no se sent res o com a molt alguns xiulets tímds que enguany s'han convertit en sónors aplaudiments.
Finalment no voldria deixar escapar la oportunitat de destacar el paper d'un dels personatges de la vida reusenca i que en ocasions com la festa major agafen encara més rellevància per la gent com jo que idolatrem la idiosincràcia reusenca. Un personatge que emula tant de forma física com de tarannà al Pare Noel. De complexió rodoneta, rabassut, més aviat baixet i amb les galtes més vermelles que una llauna de coca-cola, aquest personatge anava desitjant a tort i a dret bona festa major com fa el vell Pare Noel amb el seu cantic del JoJoJo. No estic parlant de cap altre que l'Anton Bages, un personatge entranyable que el temps posarà allà on li correspon.
Malhauradament St. Pere ja s'ha acabat però no cal patir, us prometo que l'any que ve tornarà amb més força que mai (o no!!! ves a saber que hi passarà a partir d'ara a la casa de cultura de la ciutat. Espero que no facin bona aquella frase feta que diu "més val boig conegut que savi per conèixer.)
4 comentaris:
Amb el tema dels gegants l'erres de totes totes. En primer lloc no són còpies barates, són rèpliques exactes (fet comprovat, en ple procés de realització, amb els gegants despullats de perruques, barbes i complements, molts pocs dels que va veure les còpies i els originals van encertar quins eren quins).Les diferències que hi pot haver són resultat de canvis en les perruques i les barbes (això es pot demostrar en fotografies històriques i comprovar com ha evoluvcionat la seva imatge al llarg de la seva història). D'altra banda, parlar d'originals és molt agosarat. Avui per avui seria difícil trobar restes dels gegants contruïts fa 200 anys, les restauracions han estat tan nombroses que poc podem parlar d'originals. Sense anar més lluny, la cara del gegant Indi, es va haver de fer tota de nou (sí, tota) després que un geganter borratxo(parlo de fa anys) li caigués el gegant.La persona que li feu la cara nova és la mateixa que ha fet les rèpliques,i ha retaurat i pintat els gegants des de fa molts anys , Ramon Ferran. Potser el que hauries dfe preguntar als geganters perquè donen l'espectacle de barrallar-se en plenes completes al carrer major. La seva actuació va ser indignant. Tan la dels geganters que van barallar-se (sobretot un) com dels responsables que en cap moment van estar a l'alçada de les circumstàcies, més preocupats per fer veure que res no passava. Finalment només aclarir, que un dels motius que es retiressin els "originals" era pel seu estat precari de conservació. També és cert que hi havia l'altra opció, deixar que es xafessin del tot definitivament, per substituir-los per les còpies. Amb tot, ara, qui vol pot anar al museu i contemplar-los. Finalment, abans de comentar certes coses val més que t'informis i contrastis fons (precisament la dels geganters no era la més indicada)
Primer de tot gràcies pels teus aclariments. Deixant de banda els temes més tècnics m'agradaria dir-te que jo si que sóc capaç de distingir els nous dels originals. La mirada del gegant indi és molt diferent. Crec que els gegants, com a peces de la cultura popular no han d'estar mai en un museu, encara que caiguin 40 vegades més. Pel que fa l'espectacle del geganter que anomenes, ja pots parlar sense embuts. El Sr. Ortiz (suposo que et refereixes a ell) no és sant de la meva devoció, només cal recordar el cas Bruno, entre molts d'altres, però si alguna cosa li defenso és la seva estima per la cultura popular i pels elements del seguici festiu. Les rèpliques van ser fetes quan a la regidoria de cultura hi manava una persona que viu en el seu món celestial de l'alta cultura i del teatre elitista i que tenia un absolut menyspreu per la cultura i tradicions populars. Per tant, no li retreuré mai a l'Ortiz la defensa aferrissada que va fer dels gegants en ple carrer Major.
De totes maneres m'alegra que aquest tema susciti debat, això significa que uns i altres estimen prou la festa major per a que aquesta continui viva durant molts i molts anys.
Ah, i per cert, crec que no pots menysprear la paraula dels geganters. Al cap i a la fi són ells qui els treuen perquè tu i jo els podem gaudir. Crec que tenen el mateix dret sinó més a opinar sobre aquesta decisió de treure les rèpliques (tots amb els qui vaig parlar volien treure els originals).
Respecte a la mirada del gegant indi et diré que n'hi va haver un que deia el mateix i va ser incapaç de distingir (sense perruques ni plomalls) quin era l'original i quin la rèplica. D'altra banda, malgrat que a vegades no ens ho creiem els gegants no són ésser animats, i curiosament els ulls de l'original i de la rèplica estan fets i pintats per la mateixa persona, el Ramon Ferran. Amb això vull dir-te que amb aquest debat s'ha fet molta demagògia. Entre ells el senyor Ortiz, que va utlitzar els gegants per un enfrontament personal amb el senyor Filella. Com és que per la festa major d'enguany no ha reclamat que sortíssin els originals? doncs molt senzill, perquè el senyor Filella ha deixat de ser regidor de Cultura. Abans d'acabar només aclarir que dels fest de completes no em referia precisament al senyor Ortiz, donc sen aquell moment estava seguint les completes com a regidor. Amb tot, potser s'haurien de mirar amb qui conten com a geganters.
Aquest debat calia que hagués estat net d'interssos i personalismes, i precisament el senyor Ortiz això no ho va fer. Algú ha pensat amb els danys colaterals. Recordo que els gegants van ser pagats de manera anònima i altruista, i no van ser precisament baratos. En aquest mal debat es van ofendre a moltes persones que van participar de manera entusiasta en tot el procés.
Per acabar, els geganters tenen dret ha opinar, però mai a insultar com van fer i com segueixen fent quan diuen que són unes còpies barates. Hi ha poques ciutats a Catalunya que tenen uns gegants a l'alçada de les nostres "còpies" . Hi ha gent que de tan que "estima" la festa es pensa que es seva.
Jo també puc parlar en propietat, doncs he portat molts anys un gegant del nostre poble,
Entenc el que vols dir i puc estar-hi més o menys d'acord però de l'únic que "no em faràs baixar del burro" és amb el tema de les còpies. Tal com dic en el primer escrit ja m'està bé que hi hagi unes còpies per a les sortides o jornades de menys rellevància però crec que podem arribar a coincidir que les 3 grans sortides protocolàries dels gegants a Reus haurien de fer-se amb els originals (St. Pere, la Misericòrdia i Corpus).
Publica un comentari a l'entrada