- Força, valor, equilibri, seny...... i casc?

Avui he llegit al diari que un jove de 23 anys està a l'espera de ser operat a l'hospital de la Vall d'hebron. Li han d'intervenir una fractura en una de les vèrtebres degut a una mala caiguda en un 5 de 8 d'una de les colles castelleres vallenques. Mentre llegia la noticia m'ha tornat a venir al cap el tema del casc. Jo, sense ser un purista del món casteller, sóc dels qui no ens agrada això de veure la canalla com si anèssin a montar a cavall. No m'agrada el casc. És evident que la seguretat és molt important però, i això sonarà demagog, si algú pateix per la seguretat dels seus fills, per què el porten a fer castells? El casc desllueix. Clar que l'habilitat ha de ser la mateixa per pujar però, aquest punt de risc....no creieu que és la salseta dels castells?. Salvant totes les distàncies salvables, no imagino un torero, just abans de sortir a fer la feina a plaça, vestit amb una armadura que li assegura que si té una mala tarda se'n podrà tornar a casa com si res. He parlat amb molta gent de diverses colles i és un tema que fa de mal tractar. Els que hi estan a favor tenen un discurs molt fàcil, tot és poc per la seguretat dels nens i nenes. La patata calenta la tenen aquells que no aproven l'ús del casc ja que la tradició és difícilment defensable davant la mort i les lesions. Jo continuaré anant a plaça sempre que hi hagi castells al meu poble, i al concurs cada 2 anys al poble veí, però serè dels que rumrumegi cada cop que vegi una pilota negra que s'enfila fins al cim de la construcció, què hi farem....