- La Capsa Gaudí (o el Gaudí Centre)

Encara no he entrat al Centre Gaudí. Pressento que no estic preparat per a tal experiència. No sé que m'hi puc trobar. No entenc res d'aquest edifici. A simple vista m'agrada, no hi puc fer res. Sóc conscient que ha rebut moltes crítiques però a mi m'agrada. M'agrada el contrast d'allò que és antic amb l'edifici modern. Però tot i que estèticament m'agrada no l'entenc. Per començar no entenc que hi fa una botiga de música a la planta baixa. Una botiga de música!!!! ho trobo surrealista. Després he llegit que hi ha obert un concurs públic per a otorgar la consceció del futur restaurant que s'hi ha d'instal·lar. Un restaurant amb unes condicions econòmiques també un pèl pintoresques. Però del contingut exclusivament gaudinià no n'he sentit res. El primer que em passa pel cap és que Gaudí tant sols va ser l'excusa per esborrar l'antiga seu del Banc de Santander, amb una inauguració precoç pre-electoral (com al Pallol) en que tothom en va intentar treure profit propi. A més, crec que encara tardaré a entrar-hi perquè això de pagar 6 euros per veure alguna cosa que a priori penso que no m'agradarà no està a la llista de les meves prioritats, ni comprar-me una guitarra de moment tampoc.

- Dels 8 espais al Mondo

Aquest dijous comença el primer festival multicreatiu de Reus. Els seus creadors li han posat Mondo. És una proposta molt interessant que durant 3 dies omplirà diversos racons de reus de diverses disciplines artístiques. Deixant de banda el programa, que el podeu consultar al seu web http://www.perejilssounds.com/ , aquest festival em suscita una petita reflexió. Els perejil's han concentrat tots els seus esforços i tot el seu capital humà, que no és poc, en l'organització d'aquest "macrofestival". El que em preocupa són els danys colaterals que això ha provocat. Aquest any no tindrem els 8 espais, una de les propostes més interessants de l'estiu passat a Reus. Per qui no vau tenir el plaer de disfrutar-la us diré que els 8 espais no era res més que una terrassa itinerant, que cada divendres s'ubicaba en una plaça diferent de Reus, amb música electrònica, projeccions etc..., en fi, tots els divendres de l'estiu a la fresca. A més de la diversió, vam poder descobrir raconets de Reus, no només del centre sinó també als barris, que molts de nosaltres no hem tornat a trepitjar. I no només han hagut de sacrificar els 8 espais sinó que tampoc van poder ser presents a les barraques, i cal recordar que era de les més concorregudes. Així doncs, i sense voler posar el dit a la llaga... valia la pena canviar barraques i tots els divendres de l'estiu per 3 dies i prou? no haguera estat millor consolidar aquestes dues propostes? Fa temps que sento dir als Perejil's que el seu gran objectiu era un festival d'estiu, per la qual cosa m'alegro de veure que l'han assolit, però potser a un preu massa alt? Val la pena canviar les barraques i els 8 espais per 3 dies i prou? Suposo que per ells serà més còmode però crec que no m'equivocaré gaire si aventuro que, com jo, molta gent haguera preferit l'opció de l'any passat. Bé, passi el que passi, espero que els hi vagi molt bé, jo hi seré cada dia.

- Força, valor, equilibri, seny...... i casc?

Avui he llegit al diari que un jove de 23 anys està a l'espera de ser operat a l'hospital de la Vall d'hebron. Li han d'intervenir una fractura en una de les vèrtebres degut a una mala caiguda en un 5 de 8 d'una de les colles castelleres vallenques. Mentre llegia la noticia m'ha tornat a venir al cap el tema del casc. Jo, sense ser un purista del món casteller, sóc dels qui no ens agrada això de veure la canalla com si anèssin a montar a cavall. No m'agrada el casc. És evident que la seguretat és molt important però, i això sonarà demagog, si algú pateix per la seguretat dels seus fills, per què el porten a fer castells? El casc desllueix. Clar que l'habilitat ha de ser la mateixa per pujar però, aquest punt de risc....no creieu que és la salseta dels castells?. Salvant totes les distàncies salvables, no imagino un torero, just abans de sortir a fer la feina a plaça, vestit amb una armadura que li assegura que si té una mala tarda se'n podrà tornar a casa com si res. He parlat amb molta gent de diverses colles i és un tema que fa de mal tractar. Els que hi estan a favor tenen un discurs molt fàcil, tot és poc per la seguretat dels nens i nenes. La patata calenta la tenen aquells que no aproven l'ús del casc ja que la tradició és difícilment defensable davant la mort i les lesions. Jo continuaré anant a plaça sempre que hi hagi castells al meu poble, i al concurs cada 2 anys al poble veí, però serè dels que rumrumegi cada cop que vegi una pilota negra que s'enfila fins al cim de la construcció, què hi farem....

- Les completes

Un dels actes que més m'agrada de la Festa Major de Reus és l'anada a completes. L'arribada del seguici a la prioral seguit de la comitiva és un dels moments més entranyables. Poder veure en un espai reduit com ballen els gegants, com aixequen els pilars, com l'àliga embogeix i tot això alhora per a mi no té preu. A part de la part més folclòrica del tema és un dels moments també on Reus és més poble.

Aquest any em vaig fixar especialment en 3 aspectes. El primer és com n'arriben a ser de lletges les reproduccions dels gegants de Reus. Jo tenia entès que pels actes solemnes (seguici del 28, processó del 29 i còrpus) treurien els gegants originals però pel que es veu el Filella ho va deixar tot lligat i ben lligat abans d'abandonar la poltrona. Parlant amb diversos membres de la colla de portadors dels gegants em van deixar ben clara la seva indignació i resignació a la vegada, per haver de carregat aquestes còpies barates. No em sembla malament la idea de tenir uns "segons" gegants per a les sortides i per altres actes de menys rellevància però per Sant Pere jo vull veure els gegants de veritat. I que no m'enganyin!!! els gegants mai poden ser una peça de museu.

El segon aspecte a destacar d'aquesta anada a completes és la ovació que va rebre la comitiva política, que al meu entendre anava dedicada única i exclusivament a la presència del representant de la nova formació política que habita a l'Ajuntament. Si, l'Ariel Santamaria i la Cori és van endur, per mi, un aplaudiment tant o més emotiu que el el poble dedica quan acaba la darrera tronada. Fa molts anys que segueixo el seguici i creieu-me si us dic que al pas de la comitiva política normalment no se sent res o com a molt alguns xiulets tímds que enguany s'han convertit en sónors aplaudiments.

Finalment no voldria deixar escapar la oportunitat de destacar el paper d'un dels personatges de la vida reusenca i que en ocasions com la festa major agafen encara més rellevància per la gent com jo que idolatrem la idiosincràcia reusenca. Un personatge que emula tant de forma física com de tarannà al Pare Noel. De complexió rodoneta, rabassut, més aviat baixet i amb les galtes més vermelles que una llauna de coca-cola, aquest personatge anava desitjant a tort i a dret bona festa major com fa el vell Pare Noel amb el seu cantic del JoJoJo. No estic parlant de cap altre que l'Anton Bages, un personatge entranyable que el temps posarà allà on li correspon.

Malhauradament St. Pere ja s'ha acabat però no cal patir, us prometo que l'any que ve tornarà amb més força que mai (o no!!! ves a saber que hi passarà a partir d'ara a la casa de cultura de la ciutat. Espero que no facin bona aquella frase feta que diu "més val boig conegut que savi per conèixer.)

- Això és publicitat

Un cop més m'he de treure el barret davant la gran perspicacia i subtilesa dels encarregats de la promoció de la nostra ciutat. Com a grans analistes de la realitat han cregut convenient posar una falca publicitaria a RAC1 (suposo que en altres emissores també) per anunciar les festes de St. Pere. Mencionen tots els actes que des de fa ja una setmana es van esdevenint a Reus: concerts, castells, seguici festiu, la tronada, les barraques, la festa major petita etc... però han tingut un petit descuit: en cap moment de la falca es parla de Reus!!! no hi ha cap menció, en els 10 o 15 segons que dura aquest anunci, de quina ciutat és la que celebra el St. Pere.

No se que pensar... Potser és que la universalitat de la nostra ciutat va lligada a la del nostre patró i per això la gent de tot Catalunya quan senten parlar de St. Pere de seguida pensa en Reus (visió un poc egocèntrica). Personalment m'inclino més per la segona versió, la del descuit, la dels grans cervells del "divendring i dissabting". Els mateixos cervells que per promocionar el modernime a la ciutat de Reus, construeixin un gran centre d'estudi d'aquest corrent artístic amb el nom del seu màxim exponent, Gaudí, i que després va i hi foten una botiga de música als baixos. Quins collons....

- Una adreça interessant

Com molts ja deveu saber, a la pàgina principal del web de l'ajuntament de Reus, s'hi pot veure amb poca claredat una imatge de la web cam ubicada a la façana de l'ajuntament. Si voleu la podeu veure amb la pantalla completa posant aquesta adreça directament al navegador:

http://www.reus.cat/panelvideo.swf

Així podreu controlar les entrades i sortides de la casa consistorial.

- Reus és un poble

Ja fa temps que tenia ganes d'escriure tot allò que em passa pel cap i finalment m'he decidit. Aquest és el bloc que a partir d'ara faré servir per desfogar-me els dies que em vingui de gust, aquests dies que tens la necessitat d'explicar alguna cosa que t'ha indignat, que t'ha sorprès, que t'ha agradat...en definitiva, que t'ha fet pensar. No tinc la pretensió de ser llegit per ningú ja que el simple fet d'escriure les meves petites "palles" mentals ja em serveix de terapia. Ho recomano a tothom.