Estava malalt

Evidentment el tauró estava malalt. Ningú en plenes facultats físiques i mentals escolliria tarragona per passar-hi els seus darrers dies. Quin final més indigne per una bèstia tan elegant.

Els blocs dels polítics

Cada dia dedico una hora ben bona a fer una repassadeta a la blogosfera local. Tinc especial debilitat per dos d'aquests blogs, tant per la qualitat dels escrits com pels links que hi tenen. Un d'aquests és el Puig d'en Cama, actualitat reusenca amb una molt bona freqüencia d'actualització. A més, té un llistat de links molt interessants (entre els quals tinc la sort de ser-hi). En un d'aquests subapartat d'enllaços hi té els blogs dels polítics reusencs, blogs que fa uns mesos visitava molt i poc a poc he anat deixant de fer-ho. Tots s'omplen molt la boca durant la campanya, jugant a fer-se els "modernitos", demostrant que utilitzen les noves tecnologies al servei del poble..... I UNA MERDA!!! Quina barra!!! Dels tres que hi té linkats (Empar Pont, Ernest París i L'alcalde) m'indigna molt el del Sr. Lluís Miquel Pérez ja que el darrer post que hi té penjat és un agraïment a tothom qui l'ha votat, és a dir, que des de l'endemà mateix de les eleccions l'ha abandonat en l'ostracisme virtual de la xarxa. Els altres dos, el de la Sra. Pont i el Sr. Paris, m'indignen per altres motius més personals i polítics, però això ja son figues d'un altre paner..... Ah per cert, l'altre blog pel que tinc una certa debilitat és el del Campanaret.

A la plaça de la llibertat tampoc?

M'ha arribat aquesta adreça i sembla prou interessant. Llegiu i actueu en conseqüencia.

http://llibertatdereus.blogspot.com/

Comença la festa als plens

Durant el relleu del primer govern tripartit al Parlament de Catalunya, la Sra. Ferrussola va dir una frase que va acabar fent fortuna. Va dir, més o menys, que se sentia com si li haguessin entrat a robar a casa. Una frase molt desafortunada però que reflectia a la perfecció el sentiment dels convergents més carrinclons davant l'amenaça de les esquerres. Doncs bé, sembla que aquesta sensació hagi canviat de bàndol i ara siguin les esquerres les que tenen la sensació de descontrol a l'ajuntament de Reus. Amb l'entrada de la CORI es trenca l'oasi reusenc. Una mosca cullonera que té 4 anys per anar destapant vergonyes alhora que intenta portar als plens les seves propostes de govern. No cal ser un gran estratega per veure que la millor manera de neutralitzar l'adversari és tractant-lo amb la màxima normalitat possible, sense donar-li ni motius ni arguments de conflicte d'on segur puguin acabar treient-ne partit. El ple d'aquest divendres passat n'ha estat un gran exemple de tot això. Quina poca mà esquerra que té la Sra. Pont. Fins i tot el Sr. Ortiz, que podria passar per l'home del sac de l'ajuntament de Reus, ha demostrat més saber fer que no pas la líder d'ERC. Amb quina superbia va parlar al Sr. Santamaria, exigint-li més "seriositat" i rigorositat a les seves propostes. Però que no sap què és la CORI? Ja es veu que no. La seva animadversió personal cap al que ella creu un dels màxims responsables del seu fracàs electoral li han fet perdre una mica el nord. Que potser no són legítims tots els vots que va recollir el candidat juantxi? I el que és més divertit. Per què a Barcelona ERC vota en contra del traçat de l'AVE per sota la Sagrada familia i en canvi a Reus, a una moció presentada per la CORI en contra d'aquest traçat, ja que posa en perill el llegat d'un dels artistes reusencs més importants, hi vota en contra? Potser l'Ariel no representa el polític que a tots ens agradaria que ens governés però no menys, al meu entendre, que Empars, Lluis Miquels, Ernests, Carles i companyies. Per cert, faig un "copiar y pegar" de la noticia del Periódico de Catalunya que fa referència a aquest ple.

ESTHER CELMA REUS
El pleno del Ayuntamiento de Reus debatió y rechazó ayer la moción presentada por Ariel Santamaría --concejal de la CORI (Coordinadora Reusenca Independent) que asiste a los plenos vestido de Elvis Presley-- para construir un "follódromo municipal", según el texto, a las afueras de la ciudad.El edificio tendría 500 habitaciones con yacusi, sexshops, venta de preservativos, cafetería y restaurantes y espacios "para sexo en pareja, tríos e intercambios". Más adelante se habilitarían zonas "para acoger verdaderas orgías colectivas, de 10 a 100 personas", según la propuesta. El inmueble se ubicaría en el futuro parque tecnológico de nutrición y dietética Tecnoparc, que la CORI propone reconvertir en una gran zona lúdica denominada Tecno-Park, con capacidad para organizar grandes festivales musicales y un circuito de tunning.Argumentos"La zona lúdica canalizaría un flujo importante de visitantes, los jóvenes no tendrían que desplazarse para ir de fiesta y se crearían 5.000 puestos de trabajo", dijo Santamaría."Hay prioridades", respondió en su explicación de voto el portavoz socialista Eduard Ortiz. E ironizó: " El texto no especifica quién pone la pareja". La republicana Empar Pont acusó a Santamaría de "exhibicionismo público" y le pidió que, en el futuro, consigne los detalles presupuestarios y técnicos de los proyectos. El portavoz de IC, Ernest París, descartó el Tecno-Park como solución a la falta de zonas para jóvenes. CiU y PP, en la oposición, también votaron que no. Los populares rechazaron la moción sin más. Y el portavoz convergente, Carles Pellicer, en una extensa intervención, ofreció a la CORI elaborar conjuntamente un auténtico plan de equipamientos lúdicos.CiU fue el único grupo que apoyó otra moción de la CORI para que el AVE no pase en Barcelona por debajo de la Sagrada Família. Convergentes y populares votaron a favor de la entrada de la CORI en el consejo de administración de Innova, un hólding de sociedades municipales que gestiona el 65% del presupuesto de Reus. La CORI llevó su exclusión al Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

Bicicletes

Ja fa temps, uns 3 mesos més o menys, llegia un article al webblog del Salvador Sostres en que l’autor recriminava l’actitud homicida dels conductors de bicicletes. Com sempre, amb discrepàncies de forma però compartint bona part del fons, Sostres deia el que molts pensaven i no s’atrevien a dir. L’autor incitava a tothom a empènyer a tots els ciclistes que ens creuessin pel costat per tal de fer-los caure a terra. També parlava del carril bici, demanant un carril per als peatons. L’article em va fer riure molt però sobretot em va fer reflexionar. Jo ja era conscient des de fa temps de la problemàtica del tema però avui, llegint un nota de premsa de l’ajuntament de Reus, m’he assabentat que un ciclista ha atropellat i ferit lleument una àvia que caminava per la vorera del carrer de la Sardana. Això m’ha fet esclatar. Quan es regularà el trànsit de bicicletes? Quan obligaran els ciclistes a dur casc i assegurança a tercers? Quan delimitaran un carril bici? (excusa en la que s’amparen tots els ciclistes que en un moment o altre s’han vist involucrats en algun accident), i, tenint en compte l’estreta relació entre el dopatge i el ciclisme, per quan controls d’alcoholèmia i de drogues als conductors de bicicletes?. Personalment no tinc res en contra de les bicicletes, però si en contra dels ciclistes incivilitzats. Per començar, l’històric tema del carril bici. Per què no existeix un carril bici (un de veritat i no els fragments inconnexos que ara exsteixen a Reus) . I no creieu que seria lògic ubicar-lo a la calçada i no pas a les voreres. Per no posar en perill els ciclistes posem en perill els peatons. I si a tot això hi sumem que la gran majoria dels usuaris van en bicicleta per pur esnobisme, tot plegat encara fa més pudor de merda (ara em ve al cap el sorteig que el Sr. Ernest París, alcaldable per IC-EUA, va fer de la seva bicicleta en l’acte central de la seva campanya). Resumint, que crec que les bicicletes haurien de ser més cares i que haurien de portar una llum incorporada de sèrie. I que els ciclistes haurien d’estar obligats a tenir un carnet de conduir de ciclista (amb la formació vial que això comporta), amb un sistema d’assegurança similar al dels ciclomotors, que haurien de dur casc obligatòriament i que haurien de circular sempre per un carril bici ubicat a la part dreta de la carretera. En definitiva, que haurien de poder ser multats com un vehicle més. L’àvia atropellada al carrer de la Sardan va ser donada d’alta de l’hospital unes hores després.

- La Capsa Gaudí (o el Gaudí Centre)

Encara no he entrat al Centre Gaudí. Pressento que no estic preparat per a tal experiència. No sé que m'hi puc trobar. No entenc res d'aquest edifici. A simple vista m'agrada, no hi puc fer res. Sóc conscient que ha rebut moltes crítiques però a mi m'agrada. M'agrada el contrast d'allò que és antic amb l'edifici modern. Però tot i que estèticament m'agrada no l'entenc. Per començar no entenc que hi fa una botiga de música a la planta baixa. Una botiga de música!!!! ho trobo surrealista. Després he llegit que hi ha obert un concurs públic per a otorgar la consceció del futur restaurant que s'hi ha d'instal·lar. Un restaurant amb unes condicions econòmiques també un pèl pintoresques. Però del contingut exclusivament gaudinià no n'he sentit res. El primer que em passa pel cap és que Gaudí tant sols va ser l'excusa per esborrar l'antiga seu del Banc de Santander, amb una inauguració precoç pre-electoral (com al Pallol) en que tothom en va intentar treure profit propi. A més, crec que encara tardaré a entrar-hi perquè això de pagar 6 euros per veure alguna cosa que a priori penso que no m'agradarà no està a la llista de les meves prioritats, ni comprar-me una guitarra de moment tampoc.

- Dels 8 espais al Mondo

Aquest dijous comença el primer festival multicreatiu de Reus. Els seus creadors li han posat Mondo. És una proposta molt interessant que durant 3 dies omplirà diversos racons de reus de diverses disciplines artístiques. Deixant de banda el programa, que el podeu consultar al seu web http://www.perejilssounds.com/ , aquest festival em suscita una petita reflexió. Els perejil's han concentrat tots els seus esforços i tot el seu capital humà, que no és poc, en l'organització d'aquest "macrofestival". El que em preocupa són els danys colaterals que això ha provocat. Aquest any no tindrem els 8 espais, una de les propostes més interessants de l'estiu passat a Reus. Per qui no vau tenir el plaer de disfrutar-la us diré que els 8 espais no era res més que una terrassa itinerant, que cada divendres s'ubicaba en una plaça diferent de Reus, amb música electrònica, projeccions etc..., en fi, tots els divendres de l'estiu a la fresca. A més de la diversió, vam poder descobrir raconets de Reus, no només del centre sinó també als barris, que molts de nosaltres no hem tornat a trepitjar. I no només han hagut de sacrificar els 8 espais sinó que tampoc van poder ser presents a les barraques, i cal recordar que era de les més concorregudes. Així doncs, i sense voler posar el dit a la llaga... valia la pena canviar barraques i tots els divendres de l'estiu per 3 dies i prou? no haguera estat millor consolidar aquestes dues propostes? Fa temps que sento dir als Perejil's que el seu gran objectiu era un festival d'estiu, per la qual cosa m'alegro de veure que l'han assolit, però potser a un preu massa alt? Val la pena canviar les barraques i els 8 espais per 3 dies i prou? Suposo que per ells serà més còmode però crec que no m'equivocaré gaire si aventuro que, com jo, molta gent haguera preferit l'opció de l'any passat. Bé, passi el que passi, espero que els hi vagi molt bé, jo hi seré cada dia.