Un altre any ha passat, al meu entendre, la diada nacional, amb més pena que glòria. Molt poca gent. Si bé és cert que entre les "misèries" que ens acostumem a moure, 100 persones més o menys no són gaire significants, aquest any vaig tenir la sensació durant la manifestació que l'ambient era especialment grisos (potser encomanat pel color del nostre govern, local i nacional). Recordo anys més festius, amb música al final del recorregut, amb consignes cantades a l'uníson, amb una franja d'edat dels assistents més heterogènia, on els pobles es deixaven notar més. No ho entenc. Tot just ara que sembla que es comencen a marcar horitzons i la gent podria estar més engrescada, tot just ara que les Candidatures d'Unitat Popular estan en el seu punt més àlgid, que fins i tot els socialistes parlen de nacionalisme, doncs és ara quan menys gent aconseguim engrescar ni que sigui a fer el tomb de ravals el dia de la manifestació. No se si aquesta actitud és propia de l'idiosincràcia de la gent de Reus o realment a tot Catalunya va ser així. Potser canviant el dia de la diada...
4 comentaris:
que proposes el 23 d'abril ?
a mi m'agrada que el 23 sigui dia laboral!!! i crec que per aquest fet és una festa tan multitudinària, la gent té una excusa ideal per escaquejar-se de la feina una estoneta...
la diada ha de ser l'onze de tota la vida.
el 23 potser no per� el 24 de juny (St. Joan) �s una festa que es viu a tots els pa�sos catalans i a m�s molt m�s arrelada als catalans nouvinguts.
fet !!!
Publica un comentari a l'entrada